Escapada & Més

En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Festa de la Ratafia que es fa des de fa trenta anys a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre i la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre.
També se celebra la Festa de la Ratafia a Centelles que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament per a la fi de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona, normalment la setmana abans de Nadal.
Generalment la ratafia es fa amb unes cinquanta herbes a ser possible collides per Sant Joan posades a sol i serena durant quaranta dies amb aiguardent. Les pinyes verdes esberlades també hi entren. Es pot barrejar aiguardent i anís.




La Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners

El segon cap de setmana de novembre té lloc a Santa Coloma de Farners la Festa de la Ratafia, fruit de la tradició popular i la continuïtat en l'elaboració de ratafia casolana.

La Festa de la Ratafia ha esdevingut, amb el pas dels anys, una manifestació cultural que engloba molts aspectes i s'ha convertit en un referent arreu de Catalunya. Els eixos bàsics són tres: el Concurs, la Fira i la Festa de la Ratafia. El primer Concurs de la Ratafia data de l'any 1982 i es va fer amb l'objectiu de preservar la tradició de fer ratafia a les llars colomenques. Això ha propiciat la celebració de concursos d'aquest licor tan nostrat arreu de Catalunya. Actualment es presenten al voltant de 200 ratafies al concurs de Santa Coloma de Farners vingudes de qualsevol punt imaginable i s'ha consolidat com a punt de trobada dels elaboradors d'aquest licor, poden trobar totes les ratafies del país i també una gran mostra de productes artesans per tota la ciutat. La fira és un gran aparador de la vitalitat del sector comercial i turístic del municipi sent una de les dates més esperades per tots els colomencs i colomenques i atrau gent de les comarques veïnes. La gran quantitat d'actes lúdics i culturals que s'hi programen converteixen la festa en un espai de descoberta i d'aprenentatge que permet gaudir d'un ampli espectre cultural.

La Festa de la Ratafia posa en valor aquesta beguda tradicional i fa que Santa Coloma de Farners, capital de la Selva, s'hagi convertit també a la capital de la ratafia. La ratafia és una beguda típica catalana elaborada artesanalment amb aiguardent i herbes medicinals.




Fira de la Ratafia Besalú

Mercat d'artesania, mostra, degustació i venda de ratafies de Catalunya.
Elecció de la millor Ratafia de l'any de Besalú. Participen unes 25 persones al concurs, és bàsic que siguin de Besalú per tal de poder obtenir un producte alimentari tradicional i típic de Besalú, ja que, un cop escollit el guanyador per part dels experts, es procedeix a envasar unes 700 ampolles del licor.

Degustació i venda de ratafies de Catalunya a la plaça de la Llibertat i mercat de productes típics i d'artesans al Prat de Sant Pere.




Varietats Ratafia catalana

La ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb misteles i les ratafies fetes amb sucs de fruits

La ratafia catalana és feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, habitualment quaranta. Molta gent la fa amb una cinquantena d'herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.

La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica on es produeixi el licor, a la zona de la Garrotxa, on és molt popular, les variants sobre l'anterior són:

Les nous verdes només s'esberlen, i es posen senceres a la barreja (millor si són collides la nit de Sant Joan), una dotzena per litre d'aiguardent.
El temps de maduració ha de ser de quaranta dies a sol i serena.
Pel que fa a les herbes, depèn molt de cadascú, en general però es fan servir herbes de la zona, no tant nou moscada o canyella, encara que són prou comunes.
També és molt comú afegir-hi sucre, de 200 a 500 grams per litre.
La «ratafia catalana» està registrada com a Indicació Geogràfica.




Aigua de nous A la Vall d'Aran es fa una mena de ratafia que s'anomena aigua de nodes (aigua de nous) amb nous verdes (quatre per a cada litre d'aiguardent) i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com farigola, romaní, espígol, sàlvia, melissa, escorça de llimona, clavell, nou moscada, etcètera. Les herbes es deixen assecar una mica i es tallen amb tisores, s'afegeixen les nous aixafades i es deixen dins de l'aiguardent, en un recipient tapat durant trenta dies, a l'exterior; després, com a les altres ratafies, s'hi afegeix un xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou. Per a elaborar aquest licor calen trenta dies, i és millor emmagatzemar-lo en un lloc fosc i fresc. Al Llemosí (també Occitània) es fa un licor de nous verdes semblant, amb nous verdes partides i marinades de 42 a 54 dies en aiguardent.




Ratafia menorquina A Menorca també es fa una ratafia local casolana que conté nous verdes, cosa que li dóna color fosc i un toc amarg molt agradable. Per a fer-la, cal posar en un recipient de vidre un litre d'aiguardent, uns cent grams (al gust) de sucre, una nou verda sencera, tres o quatre clavells, un tros de canyella, un tros de nou moscada ratllada, l'escorça d'una llimona i herbes al gust com menta, frígola, tomanyí, marialluïsa, etcètera. Es posa vuit dies a sol i serena, després es pot filtrar o no, i al cap d'uns dies ja es pot beure. El sucre es pot posar al final, com en les altres ratafies val més afegir-lo dissolt en aigua, el que es diu un xarop, o utilitzar sucre glaç, perquè sigui més fàcil de dissoldre.

A Menorca també es fan licors similars (macerant el producte en aiguardent) amb camamil·la, de Maó, amb flors de magnòlia, amb cireres i amb xocolata.




Ratafia aragonesa o retacía A l'Aragó també es fa una ratafia local (retacía) casolana que conté cireres, nous, clavells vermells, un tros de canyella i herbes al gust. Es fa a les comarques de Campo de Daroca (Saragossa) i Jiloca (Terol).




Ratafia al món

Ratafià di Andorno (província de Biella, Itàlia)
La ratafia també s'elabora a Itàlia –Abruços, Piemont–, Suïssa –la ratafia Badaracco del Cantó de Ticino–, França, Polònia, Lituània, Austràlia i Bolívia. Segons una llegenda italiana, la ratafia s'hauria començat a fer l'any 1000. Tot i això, la referència més antiga que s'ha trobat és del 1.600, al monestir de Santa Maria de la Sala de Andorno, Piemont (Itàlia). A Santa Coloma de Farners s'han trobat dues receptes de ratafia de Francesc Rosquellas de l'any 1842.



La cursa de la Ratafia  a Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de La Selva, i està situada al bell mig d'aquesta, en la  fronterera entre la plana i les muntanyes de Les Guilleries, amb els contraforts de L'Espinau, Santa Bàrbara, i La Serra del Corb. En aquest semicercle de muntanyes hi ha escampades per pujols, valls, colls i fondalades, tot un estol d'ermites d'un gran interès històric, artístic i religiós que bé mereixen una visita.

L'any 2012 va néixer la Cursa de Muntanya de la Ratafia, que només amb quatre anys de vida és ja tot un referent pels practicants d'aquest esport.



Les curses aprofiten aquest entorn privilegiat per fer un petit recorregut que permet descobrir els exemplars més importants del romànic colomenc de gran valor històric, amb els màxims exponents del castell de Farners, el monestir de Sant Pere Cercada i Santa Victòria de Sauleda, per exemple.

En aquests itineraris també es poden conèixer pedres forjades per la natura i contemplar un paisatge de muntanya de gran valor paisatgístic i ecològic o reconèixer la riquesa que ha representat l'aigua per a la ciutat i per tota la comarca de la Selva, coneguda també com "La comarca de l'aigua".

Al llarg dels recorreguts previstos l'aigua es manifesta en multitud de formes, amb fonts, rieres, rescloses, gorgues i paisatges frondosos nascuts entorn de l'aigua.

Un altre punt d'interès que és l'extensa mostra de les roques més característiques que trobem a les muntanyes de Santa Coloma, formades per la consolidació i la transformació del magma. Aquestes roques plutòniques, majoritàriament estan formades de granit, agafant com a exemple el Rocar.

Els organitzadors, el Club d'Atletisme Olímpic Farners, cada any per la festa de la Ratafia preparen dues curses de muntanya: la llarga, d'uns 25 quilòmetres i 1350 metres de desnivell positiu, i la curta d'11 quilòmetres i 400 metres de desnivell positiu. 





Veure més...