Castell de Montsoriu
Aquesta vegada farem una sortida, combinada, de senderisme per camins plens de bellesa i frondositat, sempre present a la zona del Montseny i llocs on veurem i aprendrem part de la nostra història.
Des de la carretera pujarem, per un bosc frondós on anirem envoltats d'alzines, pins i alzines sureres per puja al Castell de Montsoriu,el Castell gòtic de Catalunya, situat dalt del turó de Montsoriu.
Des de la carretera pujarem, per un bosc frondós on anirem envoltats d'alzines, pins i alzines sureres per pujar al, el Castell gòtic de Catalunya, situat dalt del turó de Montsoriu.
Definit en el segle XIII per Bernat Desclot, com "un dels bells i nobles del mon", actualment la visita a Montsoriu ens permet evocar com era la vida en un dels grans Castells de l'Edat Mitjana.
El castell de Montsoriu (també anomenat castell de Montsoliu, és considerada una de les fortaleses gòtiques més imponents de la Corona d’Aragó. Està situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Breda, a la comarca de la Selva i s'alça al damunt d'un turó de 632 metres d'altitud, dins del Parc Natural del Montseny
El castell de Montsoriu està sobre un turó amb el mateix nom, però no se sap ben bé què significa la paraula Montsoriu.
Les hipòtesis més importants són:
Mont-sorio (muntanya de suro): Des del segle XVIII hi ha molt suro al turó, però segons estudis paleoambientals, als segles XIII i XIV només hi havia herbes per millorar la defensa i vigilància del castell. També, segurament els suros que hi ha ara són deguts a l'augment de la indústria tapera als segles XVIII i XIX.
Mont-so-riu (muntanya sobre el riu): El turó està a sobre la riera d'Arbúcies, però els filòlegs consideren que no hi ha prou base lingüística.
Mont-surice (mont blanc): En èuscar, zuria vol dir blanca. Aquesta teoria ve a dir que l'origen del nom és preromà, ja que per zones properes al turó es parlava protobasc. Aquest nom seria semblant al del Montnegre que està entre el castell i el mar.
Montem-sigirici (muntanya d'en Sigeric): Aquesta teoria és feta per l'estudi toponímic de Joan Coromines. Ja que Montsoriu acaba en iu seria un nom germànic, i l'arrel seria Sigiric, per tant amb diferents evolucions del nom acabaria sent la denominació actual: Montsoriu.
Mons-siricus (muntanya de Sirici): És una variant de l'anterior, però en comptes de germànic amb llatí: Sirici va ser un màrtir africà del segle iv que de moment es desconeix la seva relació amb el turó.
Mont-soliu (muntanya solitària): Teoria registrada per Joan Coromines. Això es basa en el fet que alguna gent dels voltants del castell l'anomenen Montsoliu.
Considerat com una de les grans fortaleses de la mediterrània, Montsoriu ens mostra l'estructura de la que va ser la gran residència-palau dels vescomtes de Cabrera, tambe definit en el segle XIII per Bernat Desclot, com "un dels bells i nobles del món", actualment la visita a Montsoriu ens permet evocar com era la vida en un dels grans castells de l'edat mitjana. Considerat com una de les grans fortaleses de la Mediterrània, Montsoriu ens mostra l'estructura de la qual fou gran residència palau dels vescomtes de Cabrera
Tot i que Montsoriu presenta restes d'una ocupació ibera (segles III-IV aC), el primer testimoni escrit que certifica l'existència del castell és de l'any 1002. El castell que es visita actualment correspon en bona part a la gran reforma efectuada per Bernat II de Cabrera a mitjan segle XIV.
