SANT ANIOL D'AGULLA
Des de l'interior s'accedeix a la cripta anomenada Cova de l'Abat, balma subterrània formada per les filtracions de les aigües i que s'ha convertit en capella, amb un altar d'obra adossat a la pedra.
A l'alta edat mitjana havia estat seu d'un monestir benedictí del mateix nom i més tard d'una parròquia i d'un santuari. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment en rehabilitació. A l'esplanada davant la font de Sant Aniol és habitual trobar-hi vaques pasturant.Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya des del 1983.
És de tradició que Sant Aniol vingué des de Vallespir a fer penitència aquí, fins que fou descobert el seu amagatall i tornà a França, on fou martiritzat. La tradició explica que la Vall de Sant Aniol constituí el refugi d'un grup de monjos benedictins que cercaren protecció arran del desembarcament dels normands a les costes del Rosselló i la subsegüent destrucció del monestir de Santa Maria d'Arlés. Documentalment es prova que l'any 872 hi havia a la vall un monestir dedicat a Sant Aniol regit per l'abat Racimir, al qual el rei franc Carles el Calb havia confirmat a possessió d'un extens territori.
Historia
El monestir d'Agulla fou fundat l'any 859, en territori del pagus de Besalú del comtat de Girona, per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands. El 872 Racimir, el primer abat del nou monestir, obtingué del rei franc Carles el Calb el reconeixement d'un territori propi que comprenia les valls de Sadernes, d'Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l'església de Sant Llorenç del Mont, a la muntanya del Mont.
Agulla, però, era un monestir molt petit, amb una comunitat reduïda i situat en una zona excessivament aïllada, de migrants recursos i incapaç de treure'n més. Per això va haver de renunciar aviat a la seva llibertat i sotmetre's al domini dels canonges de la catedral de Girona, que ja es documenta el 899. L'església de Sant Llorenç del Mont esdevingué una cel·la monàstica filial del monestir, però aviat experimentà un fort auge. Aquest fet i l'aïllament d'Agulla portà els monjos a decidir, cap al 1003, el trasllat de la comunitat a Sant Llorenç del Mont, que a partir d'aleshores esdevingué la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al comtat de Besalú.
L'església d'Agulla, amb advocació a sant Aniol, es convertí en una simple parròquia dependent del nou monestir, de la qual depenia alhora Sant Feliu de Riu, i en un santuari. El santuari de Sant Aniol d'Agulla, vigent ja a l'antic monestir, es fonamenta en la tradició de l'establiment de sant Aniol en aquest lloc, procedent del Vallespir, per fer-hi penitència. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església, que va esdevenir un pol d'atracció de pelegrins.
Actualment, els pelegrins han estat substituïts pels excursionistes, atrets per l'espectacular bellesa natural de la vall i els seus gorjats, i l'antiga parròquia ha estat annexada a la de Santa Cecília de Sadernes, si bé cada diumenge de Pasqua Granada s'hi continua celebrant l'aplec de Sant Aniol (o dels Francesos), que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir i que als primers anys del segle xx fou descrit per Marià Vayreda a La punyalada.
Detalls arquitectònics
L'església ha sofert en el decurs del temps moltes modificacions que han desfigurat la seva primitiva fàbrica romànica, tot i que encara conserva la planta. La nau original és de volta de canó, allargada en època posterior per la banda de ponent, on hi trobem la porta d'ingrés, que fins fa poc conservava la ferramenta romànica original. Al timpà hi ha una creu esculpida envoltada per cinc boles. Per sobre la porta hi ha un ull de bou i el campanar d'espadanya d'un sol ull, construït en temps més moderns. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües.
Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra. La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La petita, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.
