Escapada & Més

Una desena de fites assenyalen i descriuen els arbres de la riera de Vallcàrquera, un dels espais naturals més desconeguts del Parc del Montseny, situat a la zona de l'Alt Congost. L'itinerari, especialment dissenyat per conèixer la flora i la fauna del territori, surt des del Centre d'Interpretació de l'Entorn de l'Estació de Figaró-Montmany. En unes tres hores, s'endinsa en un bosc de ribera tot seguint la riera, que té un dels cursos d'aigua més ben conservats de la conca del Besòs, amb petits salts d'aigua i nombrosos gorgs.

Pas a pas, tot mirant els rètols que indiquen les espècies d'arbres més emblemàtiques, o fins i tot observant alguna merla d'aigua (indicador del bon estat de conservació d'un rierol), s'arriba fins a l'ermita romànica de Sant Pere.

El punt de partida Aquest itinerari comença al Centre d'Informació de l'Estació del Figaró. Aquí es pot adquirir tota mena d'informació sobre el Parc Natural del Montseny i sobre l'oferta turística del municipi, així com també participar en tallers mediambientals i excursions guiades per a famílies i particulars. Des d'aquest punt baixem les escales de l'estació i busquem el pont de vianants que creua per sobre de la carretera C-17 i el riu Congost.

Després tombem a l'esquerra per la carretera de Ribes, passem pel costat de la font de Ca l'Andreu i seguim per un camí estret i ombrívol que remunta el marge dret de la riera de Vallcàrquera, també anomenada Riereta. Aviat arribem a una passera riera, i una mica més endavant, a pont de fusta que permet accedir a la font de la Noguera Punxeguda, un lloc tranquil i encisador.

Riera Vallcàrquera El camí continua per un bosc de ribera, paral·lel al torrent i que coincideix amb el traçat del sender PR-33. Més endavant passa pel costat del gorg de la passera de Can Bosc, travessa un gual i desemboca en una pista asfaltada. Fins aquest punt es poden veure, entre d'altres espècies d'arbres, lledoners, pollancres, llorers, verns, nogueres i castanyers. Després de trobar el cartell que anuncia l'entrada al Parc Natural del Montseny, el camí fa un revolt tancat i torna a trobar la riera.

La font del Molí  Creuant un pont arribem a la Font del Molí, que raja pel mig d'una gran roda de pedra. La font està situada en un antic molí hidràulic que antigament feia servir l'energia produïda per la força de l'aigua que s'emmagatzemava a la bassa que hi ha just darrere. En aquest punt la vegetació és exuberant, amb magnífiques vernedes, freixes, oms i avellaners.

Sant Pere de Vallcàrquera Seguint la pista és molt fàcil arribar al casalot de Vall-de-roses, un edifici on antigament s'allotjaven els treba llavors de les mines del Socau, i seguidament a Can Xicola, una masia que amaga darrere seu l'església de Sant Pere de Vallcàrquera . Deixem la pista per admirar aquest edifici romànic, reformat al segle XVII. A l'interior es pot veure la còpia del retaule original, renaixentista, que actualment es troba a la parròquia de Sant Rafael del Figaró. Al costat hi ha l'antiga rectoria, convertida en l'Escola de Natura de Vallcàrquera, un equipament del parc condicionat perquè els escolars hi facin estades i activitats d'educació ambiental i s'iniciin en el coneixement del medi. Des d'aquí tornem pel mateix camí fins al punt d'inici.

Com arribar-hi☝

Les cases del Figaró El poble del Figaró va néixer gràcies a un hostal que ja al final del segle XIV allotja va els vianants del camí ral entre Vic i Barcelona. Actualment es poden veure cases menestrals, masies i, sobretot, cases modernistes i noucentistes de principi del segle XX.

Destaquen l'Ajuntament, un edifici modernista de 1910, obra de Manuel J. Raspall, i l'Hotel Congost, d'estil noucentista amb elements modernistes.

FLORA I FAUNA Figaró-Montmany es un municipi amb una gran biodiversitat que es troba dins la vall del riu Congost un territori de caràcter mediterrani humit la vegetació més habitual del qual es l'alzina Tot i això el relleu, la diversitat biològica i el pas pel terme de diferents cursos d'aigua han fet que ha molts altres tipus d'espècies de flora característiques de l'hàbitat riberenc.

A la riera de Vallcàrquera si poden trobar diferents arbres com pollancres freixes, vers lledoners Castanyer, avellaners, i roures, pins, alzines i alguna zona d'antics conreus Pel que fa a la fauna, destaca la merla d'aigua, la presencia de la qual assenyala la qualitat dels cursos d'aigua,i diverses especies d'ocells migratoris que estan de pas i utilitzen aquest ambient aquàtic per buscar menjar.

Una desena de fites assenyalen i descriuen els arbres de la riera de Vallcàrquera, un dels espais naturals més desconeguts del Parc...

Pujada al Turó amb visita al Castell de Montsoriu

Aquesta vegada farem una sortida, combinada, de senderisme  per camins plens de bellesa i frondositat, sempre present a la zona del Montseny i llocs on veurem i aprendrem part de la nostra història.

Des de la carretera pujarem, per un bosc frondós on anirem envoltats d'alzines, pins i alzines sureres per puja al Castell de Montsoriu,el Castell gòtic de Catalunya, situat dalt del turó de Montsoriu.

Des de la carretera pujarem, per un bosc frondós on anirem envoltats d'alzines, pins i alzines sureres per pujar al, el Castell gòtic de Catalunya, situat dalt del turó de Montsoriu.

Definit en el segle XIII per Bernat Desclot, com "un dels bells i nobles del mon", actualment la visita a Montsoriu ens permet evocar com era la vida en un dels grans Castells de l'Edat Mitjana.

El castell de Montsoriu (també anomenat castell de Montsoliu, és considerada una de les fortaleses gòtiques més imponents de la Corona d’Aragó. Està situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Breda, a la comarca de la Selva i s'alça al damunt d'un turó de 632 metres d'altitud, dins del Parc Natural del Montseny

El castell de Montsoriu està sobre un turó amb el mateix nom, però no se sap ben bé què significa la paraula Montsoriu.

Les hipòtesis més importants són:

Mont-sorio (muntanya de suro): Des del segle XVIII hi ha molt suro al turó, però segons estudis paleoambientals, als segles XIII i XIV només hi havia herbes per millorar la defensa i vigilància del castell. També, segurament els suros que hi ha ara són deguts a l'augment de la indústria tapera als segles XVIII i XIX.

Mont-so-riu (muntanya sobre el riu): El turó està a sobre la riera d'Arbúcies, però els filòlegs consideren que no hi ha prou base lingüística.

Mont-surice (mont blanc): En èuscar, zuria vol dir blanca. Aquesta teoria ve a dir que l'origen del nom és preromà, ja que per zones properes al turó es parlava protobasc. Aquest nom seria semblant al del Montnegre que està entre el castell i el mar.

Montem-sigirici (muntanya d'en Sigeric): Aquesta teoria és feta per l'estudi toponímic de Joan Coromines. Ja que Montsoriu acaba en iu seria un nom germànic, i l'arrel seria Sigiric, per tant amb diferents evolucions del nom acabaria sent la denominació actual: Montsoriu.

Mons-siricus (muntanya de Sirici): És una variant de l'anterior, però en comptes de germànic amb llatí: Sirici va ser un màrtir africà del segle iv que de moment es desconeix la seva relació amb el turó.

Mont-soliu (muntanya solitària): Teoria registrada per Joan Coromines. Això es basa en el fet que alguna gent dels voltants del castell l'anomenen Montsoliu.

Considerat com una de les grans fortaleses de la mediterrània, Montsoriu ens mostra l'estructura de la que va ser la gran residència-palau dels vescomtes de Cabrera, tambe definit en el segle XIII per Bernat Desclot, com "un dels bells i nobles del món", actualment la visita a Montsoriu ens permet evocar com era la vida en un dels grans castells de l'edat mitjana. Considerat com una de les grans fortaleses de la Mediterrània, Montsoriu ens mostra l'estructura de la qual fou gran residència palau dels vescomtes de Cabrera

Tot i que Montsoriu presenta restes d'una ocupació ibera (segles III-IV aC), el primer testimoni escrit que certifica l'existència del castell és de l'any 1002. El castell que es visita actualment correspon en bona part a la gran reforma efectuada per Bernat II de Cabrera a mitjan segle XIV.

Pujada al Turó amb visita al Castell de Montsoriu Aquesta vegada farem una sortida, combinada, de senderisme   per camins plens de be...