Els abres de Vallcàrquera
Una desena de fites assenyalen i descriuen els arbres de la riera de Vallcàrquera, un dels espais naturals més desconeguts del Parc del Montseny, situat a la zona de l'Alt Congost. L'itinerari, especialment dissenyat per conèixer la flora i la fauna del territori, surt des del Centre d'Interpretació de l'Entorn de l'Estació de Figaró-Montmany. En unes tres hores, s'endinsa en un bosc de ribera tot seguint la riera, que té un dels cursos d'aigua més ben conservats de la conca del Besòs, amb petits salts d'aigua i nombrosos gorgs.
Pas a pas, tot mirant els rètols que indiquen les espècies d'arbres més emblemàtiques, o fins i tot observant alguna merla d'aigua (indicador del bon estat de conservació d'un rierol), s'arriba fins a l'ermita romànica de Sant Pere.
Després tombem a l'esquerra per la carretera de Ribes, passem pel costat de la font de Ca l'Andreu i seguim per un camí estret i ombrívol que remunta el marge dret de la riera de Vallcàrquera, també anomenada Riereta. Aviat arribem a una passera riera, i una mica més endavant, a pont de fusta que permet accedir a la font de la Noguera Punxeguda, un lloc tranquil i encisador.
Riera Vallcàrquera El camí continua per un bosc de ribera, paral·lel al torrent i que coincideix amb el traçat del sender PR-33. Més endavant passa pel costat del gorg de la passera de Can Bosc, travessa un gual i desemboca en una pista asfaltada. Fins aquest punt es poden veure, entre d'altres espècies d'arbres, lledoners, pollancres, llorers, verns, nogueres i castanyers. Després de trobar el cartell que anuncia l'entrada al Parc Natural del Montseny, el camí fa un revolt tancat i torna a trobar la riera.
La font del Molí Creuant un pont arribem a la Font del Molí, que raja pel mig d'una gran roda de pedra. La font està situada en un antic molí hidràulic que antigament feia servir l'energia produïda per la força de l'aigua que s'emmagatzemava a la bassa que hi ha just darrere. En aquest punt la vegetació és exuberant, amb magnífiques vernedes, freixes, oms i avellaners.
Sant Pere de Vallcàrquera Seguint la pista és molt fàcil arribar al casalot de Vall-de-roses, un edifici on antigament s'allotjaven els treba llavors de les mines del Socau, i seguidament a Can Xicola, una masia que amaga darrere seu l'església de Sant Pere de Vallcàrquera . Deixem la pista per admirar aquest edifici romànic, reformat al segle XVII. A l'interior es pot veure la còpia del retaule original, renaixentista, que actualment es troba a la parròquia de Sant Rafael del Figaró. Al costat hi ha l'antiga rectoria, convertida en l'Escola de Natura de Vallcàrquera, un equipament del parc condicionat perquè els escolars hi facin estades i activitats d'educació ambiental i s'iniciin en el coneixement del medi. Des d'aquí tornem pel mateix camí fins al punt d'inici.
Les cases del Figaró El poble del Figaró va néixer gràcies a un hostal que ja al final del segle XIV allotja va els vianants del camí ral entre Vic i Barcelona. Actualment es poden veure cases menestrals, masies i, sobretot, cases modernistes i noucentistes de principi del segle XX.
Destaquen l'Ajuntament, un edifici modernista de 1910, obra de Manuel J. Raspall, i l'Hotel Congost, d'estil noucentista amb elements modernistes.
FLORA I FAUNA Figaró-Montmany es un municipi amb una gran biodiversitat que es troba dins la vall del riu Congost un territori de caràcter mediterrani humit la vegetació més habitual del qual es l'alzina Tot i això el relleu, la diversitat biològica i el pas pel terme de diferents cursos d'aigua han fet que ha molts altres tipus d'espècies de flora característiques de l'hàbitat riberenc.
A la riera de Vallcàrquera si poden trobar diferents arbres com pollancres freixes, vers lledoners Castanyer, avellaners, i roures, pins, alzines i alguna zona d'antics conreus Pel que fa a la fauna, destaca la merla d'aigua, la presencia de la qual assenyala la qualitat dels cursos d'aigua,i diverses especies d'ocells migratoris que estan de pas i utilitzen aquest ambient aquàtic per buscar menjar.
