FESTA DE SANT ANIOL D'AGUJA
De bon matí, els habitants de Montagut i d'altres municipis de la Garrotxa s'apleguen al collet de Clarioles per iniciar un pelegrinatge fins a l'ermita de Sant Aniol. Abans, però, esperen l'arribada dels veïns francesos, vinguts de diferents municipis del Vallespir, el Rosselló i la Cerdanya.
L'Aplec de Sant Aniol és un aplec de tradició centenària. La primera documentació, la trobem el 1733, però segur que és molt més antic. Hi ha qui diu que segurament ja se celebrava abans de la Pau del Pirineu (1659). Tràgic pacte per als catalans, ja que, administrativament, va significar la inclusió a França de la Catalunya Nord i la seva separació de la resta del territori català. És per això que el famós aplec es va anar guanyant el pseudònim de l'Aplec dels Francesos. Però aquell malaurat pacte no va impedir la germanor entre els catalans dels dos costats de la ratlla postissa. Aquesta germanor encara és viva. Llueix cada any per la diada de l'Aplec.
Possiblement l'arrel d'aquesta tradició, la trobaríem en una de les pestes que, en l'edat mitjana, va fer acte de presència per la comarca del Vallespir. La gent de Sant Llorenç de Cerdans, desesperats per la mortaldat que provocava un d'aquest mal gam, devien invocar protecció al Sant, tot prometent pelegrinatge a l'església de la veïna vall d'Aguja.
En el llarg pas dels segles trobem dues interrupcions serioses: la primera durant la Revolució Francesa i la segona per culpa de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta última aturada va provocar un forat de setze anys. De l'any 1937 fins al 1953. L'ermita fou novament consagrada l'octubre de 1952. Fou l'any següent quan es va reprendre l'Aplec en l'àmbit local, i així es va mantenir tres anys més.
Actualment, els actes se succeeixen de la mateixa manera que llavors. Un cop s'han trobat al collet de Clarioles, tots dos grups van en romeria fins a l'ermita de Sant Aniol, on té lloc una missa en honor del sant, una ballada de sardanes i un dinar de germanor. La jornada està amenitzada per la música dels Grallers de Montagut i d'un músic convidat, que és diferent cada any. Al llarg de la jornada s'escullen l'hereu i la pubilla de l'aplec, es juga al joc de la cucanya i se sorteja un present entre aquells que vagin vestits d'algun personatge de 'La punyalada', l'obra de Marià Vayreda ambientada en la segona guerra Carlina que explica amb tot luxe de detalls com se celebrava aquest aplec aleshores. Els actes finalitzen amb una actuació castellera. En acabar, tothom canta el 'Cant dels adéus', una cançó que s'ha convertit en tot un himne per als assistents.
L'aplec és una bona oportunitat per descobrir els encants de l'Alta Garrotxa. Es pot fer nit al refugi que hi ha a tocar de l'ermita, des d'on parteixen diferents excursions que passen per paratges únics, com ara el Salt de Núvia, el Pont del Valentí, la gorga del Citró, el Gomarell o Sant Llorenç de Cerdans.
Ermita, el Temple
Els orígens d’aquesta ermita de Sant Aniol, que és l’església més antiga del municipi de Montagut i Oix i, alhora, de tota l’Alta Garrotxa, es remunten a mitjans segle IX quan els monjos del monestir de santa Maria d’Arles, a la Catalunya Nord, van haver d’abandonar el lloc a causa de la destrucció del monestir. Segons la llegenda, a principis de l’any 200 Sant Aniol va fugir del Vallespir per allunyar-se dels romans i visqué en aquestes terres de la Garrotxa ignot fins que, descobert per la gent del país, va retornar a la seva terra natal, on sofrí martiri i mort. L’any 859 l’abat Razimir i un grup de monjos benedictins originaris de Santa Maria d’Arles s’instal•len a la vall i funden un monestir que tindria gran rellevància. Se’ls acredità en pertinença una extensió de terreny entre les valls de Sadernes, d’Aguja i de Riu fins al Forat del Treu a les cingleres de Gitarriu; també els corresponia la jurisdicció sobre el monestir de Sant Llorenç de Sous, més tard del Mont, que va dependre de Sant Aniol fins al Segle XI, quan els monjos van abandonar el lloc i l’ermita va dependre primer del monestir de Sous, que era el lloc on es desplaçaren els monjos, i després fou parròquia independent. Més tard, cap a finals del segle XVI, va esdevenir una vicaria de Sadernes i, actualment, és una simple ermita sufragània.
Malgrat hi hagi orígens anteriors, l’ermita de Sant Aniol data del segle XI, tot i que es troba molt retocada pel pas dels temps. Conserva una part dels carreus de color vermellós, típic de la zona. Actualment consta d’una sola nau rectangular amb volta de canó i teulada a dues vessants, de teula, en bon estat de conservació, absis semicircular a llevant i un petit i deteriorat campanar d’espadanya, on s’ubica la campana Coralí, a ponent. En aquesta mateixa façana, hi ha la porta d’entrada de ferro, de llum rectangular amb llinda i timpà ornamentat amb una creu i mitges esferes. Damunt la porta, hi trobem un rosetó reixat amb una creu.
L’interior té el terra de rajola cuita i un banc de pedra al llarg d’un lateral. Les parets laterals tenen espais refosos que servien d’altars laterals. En una llosa sortida, en un lateral, hi ha una imatge del patró, mentre que, repartits entre diferents punts, s’hi poden contemplar diferents fotografies
Des de l’interior de l’ermita, s’accedeix a una cripta on hi ha un petit altar. Aquest servia per ubicar-hi una imatge del sant patró durant les celebracions més solemnes. Aquest espai, antigament una cova, segons la llegenda, és el lloc on s’amagà sant Aniol per fugir de les terres del Vallespir, d’on era natural, en ser perseguit pels romans. Aquí fou descobert i retornà al lloc d’origen per predicar el cristianisme. Allà va ser martiritzat. També es diu que, en aquest punt, les filtracions d’aigua servien per curar el mal d’ulls.IMG_3308
Durant molts segles, aquesta església ha rebut la visita de moltes persones de diferents indrets. La que té més història és la processó que realitzen els veïns de la població de sant Llorenç de Cerdans, avui Catalunya Nord, des del segle XVIII. Aquesta va néixer per complir un vot de Vila a causa d’una pesta que va patir la població. Avui resta encara aquesta tradició.
Durant la guerra civil, l’edifici va patir importants danys materials quedant cremada i esfondrada en bona part. El seu interior va quedar del tot calcinat. A destacar, un antic retaule del segle XV. Evidentment desaparegueren les imatges i tot tipus d’ornaments. En aquells moments, l’edifici era molt més gran, bàsicament més allargat amb un campanar d’espadanya de dos ulls i dues campanes, que lògicament també s’eliminaren. Una vegada acabada la guerra civil, cap a l’any 1945, soldats destinats a la zona varen desenrunar l’ermita. El 1947, Mn. Gelpí, que era rector de Montagut i Sadernes, fou qui va promoure i fer les gestions necessàries per restaurar l’edifici. Al maig de l’any 1952 s’iniciaren les obres, les quals realitzà un paleta de Montagut. El mes d’octubre del mateix any, es va inaugurar l’ermita tot retornant-li el culte i col•locant dues imatges noves. La del patró i la verge de Fàtima. Més tard, l’any 1962 es va col•locar i beneir una nova campana, l’actual. L’edifici d’ara és el que es va restaurar un cop acabada la guerra, tot aprofitant l’espai que no estava esfondrat. Fou la manera més ràpida i econòmica ja que solament hagueren de construir una façana nova i el campanar. A part, és clar, de netejar i polir el seu interior.
Amb els anys, l’edifici es va anar deteriorant fins que el Centre Excursionista de Banyoles, amb molt d’esforç, va realitzar un seguit d’obres de millora i conservació. Entre elles, l’arranjament de la teulada. Això passava a mitjans dècada dels vuitanta del segle XX. A partir d’aquí, un altre llarg període de només petites tasques de conservació i neteja de l’interior i dels entorns més immediats. Tot plegat fins als nostres dies. Des dels inicis del segle XXI, l’associació Terra Aspra de Montagut també col•labora amb el centre banyolí per tal de realitzar aquestes petites i molt necessàries tasques de conservació i neteja.
Des d’aquesta última i important millora dels anys vuitanta cap aquí, a part de passar molt temps i, per tant, de degradar-se, cal sumar-hi la forta crescuda de visitants a la zona. Fet que comporta a vegades alguna bretolada. Segons l’ens supramunicipal que gestiona l’espai on es troba l’ermita, són unes vint mil persones que accedeixen a la vall d’Aguja anualment. Per tot plegat, com que és un dels llocs més visitats del territori, en concret, de la subcomarca de Garrotxa, i tenint en compte l’estat lamentable en què es troba actualment l’edifici, creiem molt necessari realitzar un projecte de restauració total d’aquest històric i emblemàtic edifici situat en un entorn natural de gran bellesa.
HistòriaIMG_3429 L'aplec(Amics de Sant Aniol d’Aguja)
Veure més....
No hay comentarios:
Publicar un comentario